El passat 13 de maig va tenir lloc l’última sessió congressual del projecte de FEDAC #avuixdemà Escoles Fedac on Ester Bonal, Dani Gómez-Olivé i Anna Manso, participaven com a ponents al CaixaFòrum de Barcelona.
Hem cregut interessant fer-vos arribar un petit resum que la Patrícia Ventura, la delegada d’I3 (Conills) ha tingut l’amabilitat d’escriure i a la qual, des d’aquest blog, li donem les gràcies.
Dani Gómez-Olivé, Ester Bonal i Anna Manso durant el col·loqui que va tenir lloc a la darrera sessió congressual del projecte de FEDAC #avuixdemà al CaixaFòrum de Barcelona
Resum de la sessió congressual:
Què podem aportar les famílies per ajudar a fer una escola millor?
Un dels reptes que s’han plantejat les escoles de FEDAC és obrir-se a l’entorn i fer-se permeables. Ser-ne més part. En aquest procés d’aprenentatge i de diàleg, un dels actors protagonistes som les famílies: l’escolaens obre les portes per deixar-nos-hi entrar i fer escoltar la nostra veu. Precisament, la darrera sessió congressual per comunicar el seu nou projecte educatiu #avuixdemà va estar dedicada al paper de la família en aquesta interacció de l’escola amb l’entorn. L’esdeveniment va resultar una bona mostra d’aquesta voluntat integradora.
Cal dir que va ser tot un èxit d’assistència malgrat tenir lloc un assolellat dissabte de maig. L’auditori del CaixaFòrum era ple a vessar i va pagar molt la pena. A més, les famílies de FEDAC Sant Andreu vam tenir raons per sentir-nos especialment representades, donat que una de les ponències de les quals vam gaudir la va pronunciar Dani Gómez-Olivé, membre de la nostra junta.
Es van donar aportacions d’un altíssim valor que vaig pensar que valia la pena compartir. A continuació faré unes pinzellades de la xerrada d’en Dani, i més avall, algunes de les intervencions més destacades dels altres ponents: Anna Manso i Ester Bonal.
En Dani Gómez-Olivé va abordar la relació família-escola- entorn i el plantejament va ser clar i accionable: Comuniquem a l’escola les nostres expectatives, fem propostes i dialoguem.
Partim de les expectatives: Què cerquem les famílies a l’escola?
Que els nostres fills…
…se sentin feliços.
…se sentin estimats i puguin estimar.
…rebin una educació integral que pari atenció a tot el que és una persona.
Que l’escola…
…faciliti que els infants arribin a ser ells mateixos.
…posi en valor la diversitat.
…sigui coherent amb els nostres valors.
…sigui un espai d’acollida on els nens se sentin respectats.
…estigui atenta a les característiques dels alumnes, a les propostes de les famílies i a les necessitats de l’entorn.
Proposta: Convertir-nos en comunitat educativa. Però, com?
Creant un entorn familiar a l’escola, hem de ser capaços de trencar murs físics i mentals i de crear xarxes.
Ho farem si ens estimem l’escola, en un entorn segur com fóssim a casa.
Cal creure en el projecte de l’escola i si hi ha problemes cercar solucions mitjançant el diàleg.
Fent atenció a les necessitats, les famílies hem d’estar obertes a tot el que demana l’escola, amb actitud de servei, de generositat i de bé comú.
Treballar des de la confiança, saber confiar els uns amb els altres (família i escola), confiant que tots estem treballant en la mateixa direcció.
Cal dialogar per construir. El diàleg és molt important per créixer com a persona.
Famílies i escola coincidim
Que l’escola s’obri a les propostes dels pares la farà millor i per dur-ho a terme hem de trencar els murs i assolir així la capacitat de crear complementàriament. Això és, precisament, ser comunitat, en paraules d’en Dani “no som uns i altres. Tots som un”.
Endavant, famílies, fem comunitat!
Totes les intervencions de la sessió congressual van ser força interessants i enriquidores, i ens van deixar moltes idees per reflexionar. Si voleu ampliar informació us convido a consultar els tuits de l’etiqueta #avuixdemà. L’escola també ens ha avançat que aviat publicarà en aquest espai del seu web un vídeo de la sessió.
Aquí us deixo també algunes de les frases que es van pronunciar:
Anna Manso va abordar amb molt de sentit de l’humor el paper de la família en l’escola. Escriptora, guionista, articulista i autora del blog La pitjor mare del món.
“Fora el sentiment de culpa i més sentit de l’humor”
“Fem equip amb l’escola. Quan acceptem que som imperfectes acceptem que els altres també ho són. L’escola també pot ser imperfecta”
“Prou de pensar que els altres ho fan millor: no som perfectes!”
“Expliqueu les vostres imperfeccions, perquè sinó són els ‘senyors perfectes’ els qui dominen el discurs”
“Hem de tornar a exercir com els adults de casa. Manar està mal vist, però cal distingir autoritarisme d’autoritat”
“Quan existeix desacord amb l’escola cal parlar-hi. El diàleg és l’antídot contra la toxicitat”
“Una de les claus en l’educació és fer servir molt el sentit de l’humor”
“Sobre els nens conflictius: pensa que podria ser el teu fill”
“La perfecció mata. L’humor salva vides”
Ester Bonal ens va parlar sobre l’acció social en l’entorn. Pedagoga i directora de Xamfrà. Ha exercit com a professora de música en instituts, on ha dut a terme una sèrie de projectes multidisciplinaris amb la música com a eix vertebrador. Ens va donar moltes claus i eines sobre com exercir la inclusió social i com acceptar la diversitat a explicant-nos la seva experiència sobre el terreny. Una enorme lliçó d’humanitat.
“Cal reivindicar les arts a l’escola com a eines d’inclusió social. Són llenguatges compartits que entrenen l’atenció, eina principal de l’aprenentatge, perquè passen aquí i ara. Són espais d’expressió del divers on la cooperació és requisit imprescindible”
“Quan t’acostes a l’altre i el coneixes perds la por. Quan ens acostem als altres ens ajudem”
“Hem de fer contracultura. El discurs imperant capitalista empeny a comparar-se amb els altres i això perjudica”
“No podem donar per fet que som una societat elitista. La nostra cultura, si la fem accessible, s’ha acabat l’elitisme”
“El projecte social que duem a terme al Xamfrà és rigorós estèticament”
“No estem fent obres de caritat, estem fent obres de dignitat”
“Cal respectar i dialogar amb l’escola. Educadors som tots”
“La por no deixa aprendre”
“Què entenem per educació inclusiva? Plantegem-nos quin nivell de violència simbòlica es fa servir quan no s’accepta la diversitat”
“L’educació no s’ensenya, s’encomana”
“Hem de respectar la singularitat de cadascú: aquesta és la clau de la verdadera integració”
“Educar és empoderar l’altre perquè engegui el seu projecte vital”
“Segregació és que els veïns del Raval que són d’aquí porten els fills a les escoles de Sarrià”
“ Al Spotify d’alguns alumnes hi conviuen Rihanna amb Verdi o John Coltrane. Ens dediquem a obrir-los-hi finestres”
“Un dels meus moments de màxima realització es produeix quan sortim d’un concert i discuteixen sobre si els hi ha agradat més una soprano o l’altra”
Després del col·loqui, Modest Jou, director general de la Fundació Educativa, va posar punt i final a l’any congressual recordant que el projecte #avuixdemà té l’objectiu d’aconseguir una “transformació sistèmica del sistema educatiu”. Un canvi de paradigma. Un camí per buscar respostes a 24 reptes que ja están canviant les escoles FEDAC i que les han de consolidar avui per demà.
Patrícia Ventura. @dialalluna
